Amb l’experiència dels 10 anys del nostre grup posem sobre la taula una reflexió dels beneficis del treball en promoció des de la interdisciplinarietat….
És fonamental entendre que la promoció de la salut va més enllà del sector sanitari(1), i això porta a una transversalitat que fa necessari treballar des d’aquesta visió inter(si no trans) disciplinar. La pròpia carta d’Ottawa ens recorda que com a professionals de la salut (i per tant facilitadors del benestar de la nostra població de referència) cal advocar per la salut i mediar entre els diferents interessos de la societat, per tal de facilitar que les persones puguin desenvolupar el seu complet potencial en salut.
Integrar la promoció de la salut i la salutogènesi és una via per obtenir benestar(2), posant el focus en la salut, tot duent a terme les accions que ens hi apropen i com a complement a aquelles accions orientades a malaltia (cura, prevenció, protecció). Quan parlem de salut cal pensar, doncs, en els recursos que ens allunyen de la malaltia i també en aquells que ens apropen al benestar independentment de la malaltia (les cinc àrees de les que ens parla la carta d’Ottawa).
Si entenem la promoció des d’un punt de vista transversal i més enllà del sistema sanitari, és fàcil deduir que la interdisciplinarietat és un enfoc més eficaç.
Des de l’experiència, podem assegurar,però, que aquest enfoc comporta oportunitats i desafiaments dels que cal fer-nos conscients.
En aquesta línia cal tenir present els cinc principis per la col.laboració interdisciplinar (3):
- Fomentar el diàleg constructiu, creant l’entorn i les regles informals que permeten a les diferents disciplines treballar de manera efectiva. Partint d’enfocs molt diferents en el disseny i metodologia de treball, i de diferents vocabularis tècnics i cultures de comunicació, passem a interactuar amb un llenguatge que deixa de banda argots disciplinaris, fomenta l’empatia i el respecte per les diferents normes disciplinàries. Sorgeixen, doncs, documents escrits de manera més accessible, que faciliten la comprensió des de les diferents disciplines i amb més impacte sobre terreny.
Assolir aquesta comunicació constructiva entre les diferents disciplines requereix temps i pràctica, sent comú el pas per tres etapes (que es fan més evidents davant noves incorporacions al projecte): primer , cadascú tendeix a voler dominar les discussions i afirmar la primacia de la pròpia disciplina; a continuació es reconeix la importància de les altres disciplines, adoptant un paper més passiu, i finalment s’adopta un espai de diàleg constructiu amb capacitat de cocrear en disciplines acadèmiques i xarxes mes amplies. - Forjar una missió compartida: amb una descripció coherent de l’objectiu general i incorporant rols significatius per a totes les disciplines implicades.
Aquesta acció també implica major temps i esforç per a entendre els diferents enfocs de la resta de disciplines, però en resulten eines i directrius amb una aplicabilitat multinivell vàlida en qualsevol de les disciplines, més enllà del que proporciona qualsevol maneig monodisciplinar. - Desenvolupar investigadors “en forma de T”, és a dir, investigadors que desenvolupen la pròpia disciplina mirant més enllà d’ella i interactuant amb la resta de disciplines. Observar l’impacte dels resultats permet lluitar contra la creença que el treball interdisciplinar retarda l’avenç professional propi.
- Aconseguir recolzament institucional al treball interdisciplinar per part dels diferents organismes, com a contrapès al biaix cap a enfocs disciplinars més convencionals per part d’estructures organitzacionals i normes acadèmiques globals.
Cal resoldre tensions secundàries a la diferent manera que té cada disciplina (i la seva institució corresponent) de treballar objectius i d’interpretar resultats, i al diferent enfoc que es fa d’un mateix problema. Es necessita per tant aprendre uns dels altres abandonant la jerarquia cultural que es dona en segons quines disciplines més tècniques i concentrar recursos.. - Unir investigació i pràctica professional permetent l’abordatge de problemes complexos des de diferents perspectives, i adquirint un pensament integrat i centrat en solucions.
Poc a poc, el grup de professionals anem consolidant una manera de treballar cada vegada més integrada per a un treball més efectiu en benefici de la promoció de la salut i que compensen el temps i l’esforç de la interdisciplinerietat.
SEGUIM AVANÇANT!
Montse Lloveras Clos
Metgessa. Grup d’Actius per a la Salut
Grup de Professionals per a la Promoció de la Salut a Girona
Bibliografia:
- https://www.paho.org/hq/dmdocuments/2013/Carta-de-ottawa-para-la-apromocion-de-la-salud-1986-SP.pdf
- Salutogènesi i Patogènesi: dos models pel treball en benestar? [Internet]. Promosalutgirona.org. [citado el 25 de marzo de 2024]. Disponible en: https://promosalutgirona.org/1209-2/
- Brown, RR, Deletic, A. y Wong, THF (2015). Interdisciplinariedad: cómo catalizar la colaboración. Naturaleza , 525 (7569), 315–317. https://doi.org/10.1038/525315a