Les activitats de promoció de la la salut (PS), tant en l’àmbit col·lectiu com personal, presenten sovint interrogants ètics que sorgeixen  de la possible confusió entre fins i mitjans, biaixos comercials d’algunes polítiques de prevenció o dels conflictes entre els principis d’autonomia, beneficència (i no malficència) i  justícia, i sobretot entre el paternalisme i la llibertat individual o grupal. La seva mala gestió pot conduir a situacions de manipulació o fins i tot d’adoctrinament, fet que té conseqüències contràries per a la salut, més evidents encara en els que poden tenir limitada la seva responsabilitat civil i moral.

Des del punt de vista dels professionals, la PS requereix un compromís ètic explícit que eviti un paternalisme excessiu o bé deixar caure en l’abandonament els projectes de PS comunitària. En aquest sentit i com proposa el Dr Andreu Segura en l’informe SESPAS 2018.7, les intervencions i programes col·lectius  en aquest àmbit han de tenir com a objectiu més el subjecte en la comunitat que la comunitat en la seva globalitat, més proposar que seduir, explicar i compartir més que adoctrinar, apoderar més que  incitar, i mirar de generar compromisos recíprocs d’acord amb orientacions deontològiques.

Així, cal tenir sempre en compte que un dels grans conflictes bioètics resideix en la tensió entre llibertat i el paternalisme, el dret de les persones / subjectes individuals a acceptar o rebutjar una actuació sanitària i el deure de la beneficència  i equitat que han d’exercir els professionals i les  autoritats que plantegen  les polítiques sanitàries en PS.

Només així, amb l’equilibri dels diferents valors ètics la PS podrá ser “ salutogènica”.

Pilar Àvila Castells
Grup de Recerca