«L’envelliment de la població és, abans que res i sobretot, una història de l’èxit de les polítiques de salut pública, així com del desenvolupament social i econòmic…» 
Gro Harlem Brundtland, directora general de l’Organització Mundial de la Salut (WorldHealthOrganization), 1999

Aquest passat mes de maig vaig fer una xerrada dins el cicle de “xerrades per a un envelliment actiu, digne i saludable” que organitzava l’ajuntament de Cassà de la Selva. Va ser una xerrada-tertúlia molt amena, participativa i que em va agradar molt. Per preparar-la em vaig revisar el tema i avui m’agradaria compartir-ho amb tots vosaltres. Es cert que altres companys també  han fet  altres entrades  en relació a l’envelliment en aquest mateix bloc com “envellir en positiu” (1) i “ l’envelliment saludable: un repte cada vegada més accessible” (2) que m’han servit d’inspiració i que us animo a revisar.

Sabem que l’esperança de vida a Catalunya és de les més elevades del món  (82,3 anys el 2010; 85,2 les dones i 79,3 els homes). El nombre de persones grans augmenta progressivament i es preveu que aquest increment en el futur es mantingui. Això s’ha considerat un èxit pel sistema sanitari del nostre país, però també un repte per aconseguir que aquestes persones visquin amb una bona qualitat de vida. Tot aquest sobreenvelliment poblacional  té varies implicacions tant en la gestió dels recursos sanitaris  com en la manera com envellim. Com va dir Abraham Lincoln “allò que importa no son els anys en la teva vida sinó la vida dels teus anys” i aquí és on entraria el concepte d’envelliment actiu i saludable. Segons la OMS es pot definir com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat de les persones per tal de millorar-ne la qualitat de vida a mesura que envelleixen. El Swedish National Institute of Public Health complementa aquesta definició afegint la salut física, social i mental amb una participació activa sense discriminació i per una qualitat de vida bona i independent.

L’agencia de Salut Publica de Catalunya va publicar l’any 2014 un document que es diu “Idees per viure més i millor i fer salut” (3) on es revisen els factors que influeixen sobre l’envelliment i s’aporten dades científiques i recomanacions per facilitar que totes les persones disposin de les mateixes oportunitats per envellir de forma saludable i activa.

Crec que pot ser un bon document per conèixer i compartir amb els nostres pacients així com també us recomano el vídeo del gencat.cat: https://canalsalut.gencat.cat/ca/videosalut/temes/vida-saludable-segura/envelliment-actiu-saludable-cuidarse-clau/index.html

Imatge 1 i 2 :portada del document i del vídeo

Per anar acabant cal que com a professionals de la Salut seguim tenint present en les nostres consultes la promoció de la salut a totes les edats, promovent l’autocura , afavorint l’apoderament en salut i la presa de decisions compartides, contribuint així a una major alfabetització en salut i fugint sempre de l’edatisme. Però això ja ha estat tractat en altres ocasions pels meus companys i a part donaria per 3 o 4 entrades de blog més…

Finalment només deixo a l’aire un tema que va tractar un article de la Vanguardia  del passat 4 de setembre que  portava per títol ”la paradoja de cuidarse para envejecermejor:¿Fuente de benestar o motivo de estrés?” (4) on es parla que la creixent pressió per ajustar-se a uns estàndards d’envelliment saludable pot generar una càrrega mental a les persones grans afavorint un sentiment de frustració al considerar que no estan fent tot el possible per complir amb aquestes expectatives, cosa que fa augmentar l’ansietat i va en contra del benestar. Així doncs, cal individualitzar les recomanacions perquè siguin més flexibles i adaptades als valors i  circumstancies de les persones respectant els ritmes i limitacions individuals.

Una vegada més preval “Primum non nocere “

Carolina Roig Buscató
Metgessa de família.
Grup de professionals per la promoció de la Salut a Girona

BIBLIOGRAFIA